Qui no s'ha ficat de peus a la galleda alguna vegada i ha desitjat fondre's en aquell moment Quants cops enrojolem en recordar aquelles paraules tan poc oportunes pronunciades en el pitjor dels moments Quantes vegades hem hagut de preguntar alló d'"Escolta, ahir a la nit vaig dirne o fer-ne alguna de grossa Es que no recordo res" i, en sentir la resposta, hem hagut d'amagar el rostre darrere les mans Qué és el que ens passa pel cap en aquells moments Una sola frase: "Em vull fondre!". Aquest és un llibre amb el qual el lector se sentirá identificat. Ficar-se de peus a la galleda és un fet molt humá. Quan ens expliquen alguna relliscada horrorosa d'un amic, no podem evitar sentir vergonya aliena. Es crea tal empatia que fins i tot demanem al narrador que s'aturi, perqué ja ens imaginem el final de l'anécdota i no el volem sentir. Peró en el fons, tots som un pél sadomasoquistes i tafaners de mena. El lector d'Em vull fondre! es posará a la pell dels protagonistes de 100 ficades de peus a la galleda, verídiques i explicades amb cruesa. He glossat espifiades de persones anónimes i d'altres més conegudes. La majoria ens faran riure, peró n'hi haurá més d'una que no només no fará cap grácia, sinó que gairebé fará plorar els lectors. El llibre es divideix en tres parts: relliscades históriques, de personatges famosos (polítics inclosos) i anónimes (hi ha planxes que per si soles ja són prou espectaculars).
