Hi ha una estranyesa minimalista que queda sostinguda en l'ánima de qui llegeix les históries que Natália Cerezo recull en el seu primer llibre de contes, A les ciutats amagades. Una intimitat oculta, que s'intueix intensa en tots els seus personatges, solitaris i profunds, que es defineixen per tot el que callen i el que han perdut. Sobreviuen, i ella ho trasllada al paper. Ens explica la vida que transcorre en un estiu calorós i plácid, la de l'entorn rural i tranquil on sembla que mai passa res, la dels veïns que fan veure que no es coneixen peró es desitgen amb passió, la de la infantesa interrompuda per la pérdua i la malaltia, la de pares que no van saber ser fills i fills que no voldran ser pares, la dels mesos transcorreguts en ciutats que ens seran sempre alienes. A les ciutats amagades conté quinze históries que redueixen la vida a la seva unitat de comprensió mínima, quinze miniatures on el detall i l'esséncia es troben.
