S'acosta la mitjanit en un restaurant desangelat que obre tota la nit; la Mari beu un café a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura per veure com un jove s'asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l'ha reconeguda. Tots dos han perdut l'últim tren i han de passar la nit fora de casa: en Takahashi assajará fins que surti el sol, i a la Mari ja li está bé seure al bar, llegir, fumar i beure café fins que surti el primer tren del matí. A casa, la germana de la Mari, l'Eri, dorm profundament des de fa dos mesos, talment una bella dorment. A fora, les llums de neó il·luminen la nit i en les pauses de les converses es palpa l'ánim boirós de l'insomni. Es de nit i les possibilitats són infinites.
