Aloma relata un any crucial en la vida d una noia de divuit anys, que descobreix l amor a través d una relació conflictiva amb un home que li dobla l edat. La noia viu aquesta relació amb una barreja ambigua d atracció i repulsió, sobre el rerefons convuls de la Barcelona republicana, en la qual aprén a fer-se lliure. La protagonista d aquesta impactant novel·la d análisi psicológica és, cronológicament, la primera de les grans heroïnes rodoredianes com la Colometa de La plaÇa del diamant o la Teresa Goday de Valldaura de Mirall trencat , i és també la que presenta més elements de semblanÇa amb la vida real de l autora. La seva personalitat, en el pas de l adolescéncia dins el clos familiar cap a la joventut viscuda amb independéncia, deixa una empremta perdurable en la memória dels lectors.Mercé Rodoreda ja havia publicat quatre novel·les quan, el 1937, va guanyar el premi Creixells amb Aloma. De la seva producció primerenca, aquesta va ser l única novel·la que, al cap de trenta anys, va voler incorporar al conjunt canónic de la seva obra. Per aixó, el 1968, va fer-ne una revisió a fons i va establir la versió que des d aleshores han conegut milers i milers de lectors. Avui rescatem la redacció original d Aloma tal com va ser publicada el 1938, amb un estudi i notes de Carme Arnau. Aixó permetrá renovar la lectura d una obra cabdal en la narrativa de Mercé Rododreda i acostará als lectors d avui un munt de detalls reveladors que originalment formaven part de la novel·la i que la Mercé Rodoreda de la maduresa i de l exili, trenta anys més tard, va amputar.Mercé Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és un dels valors més rellevants de la narrativa catalana moderna. El 1937 va obtenir el premi Creixells amb Aloma. L any 1957 va obtenir el premi Víctor Catalá amb Vint-i-dos contes, i cinc anys més tard va publicar La plaÇa del Diamant, considerada una de les novel·les més importants escrites en llengua catalana. El 1966 va obtenir el premi Sant Jordi amb la novel·la El carrer de les Camélies. Després van aparéixer Mirall trencat (1974), La meva Cristina i altres contes (1978), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra... (1980) i, póstumament, La mort i la primavera (1988).
