La poesia de Navarret és valenta: no defuig el monstre. Constateu quants versos no hi ha en qué s'especula sobre formes diverses de violéncia. Arbres imponents i ocells i papallones negres van desfilant per aquests versos. La mort es disputa amb la vida. Com aquell qui diu, no hi ha ni un sol vers plácid. Ja sigui una peÇa escrita mirant el Cantábric a la ciutat de Sant Sebastiá, ja sigui un poema sobre immigrants que moren en l'intent d'assolir la costa de la llibertat.
