A manera de crónica i amb el rerefons de la guerra civil, s'endinsa en el temps, en el paisatge de Ponent, per tal de donar vida als personatges i a la gent que han format part del seu univers personal i literari. Cónsul revisa aquella mirada nostálgica a un món perdut, o a punt de perdre's, a través d'un entramat d'históries que comparteixen protagonistes i sensacions, que traspuen quotidianitat i universalitat, i que li permeten plantejar qüestions com ara l'honestedat, la traïció -des del punt de vista del traït peró també del traïdor, en dues narracions paral·leles- o l'amor. Aquest volum no és en cap cas una obra inacabada, sinó ben al contrari, inacabable, de múltiples lectures. A través de la riquesa de les seves págines i amb una llengua fidel a la parla col·loquial, hi descobrim una celebració a la vida en aquest paisatge que el va veure néixer i en la trama subterránia d'un conflicte que va marcar fortament el carácter d'un país i la seva gent. Anima de bolero ens mostra una faceta rellevant de la calidoscópica figura d'Isidor Cónsul.
