La vida está feta de triangles que es complementen, de triangles que se superposen, de triangles que s'odien i de triangles que s'estimen amb deliri. Les fronteres són sempre massa débils per poder dibuixar-les amb precisió i per aixó El triangle blau és la história d'unes passions furioses, d'uns amors que no coneixen ni l'espai ni el temps, d'una mort que sempre torna, d'una dona convertida en quadre i, per tant, feta mite inesborrable i, és clar, d'una ciutat que pot arribar a ser tot aixó i moltes coses més. El triangle blau és neguit, és enveja, és creativitat, és art, és poesia, és sexe, és imatge, és engany, és bogeria, és bellesa, és descoberta i és també la capacitat humana de no oblidar, de no perdonar, la certesa compacta de viure sempre aferrats a una idea, a un pensament, a un zel que perdura més enllá de la distáncia física, de la dictadura cruel que marquen els rellotges i els calendaris i de la voluntat humana per tapar un passat que sempre acaba tornant.
