Atáviques feres és un poemari reflexiu i festiu alhora que aprofundeix en el pensament filosófic sobre la vida com alló que pot ésser creat i experimentat a través del cos i del llenguatge. En aquest recorregut, la poeta reivindica el pensament de figures filosófiques com Simone Weil i Hannah Arendt i les combina amb la imatge arquetípica recuperada de la dona salvatge, la dona llop, que comprén tot un llinatge históric de dones que entenen la vida com alló que ha d'ésser viscut apassionadament i amb la ferma voluntat de comprendre.
