La transformació urbanística del llevant nord de Barcelona, iniciada amb els Jocs Olímpics del 1992, va representar una amenaça per al patrimoni industrial del districte de Sant Martí. En aquell moment Can Ricart, la fàbrica més representativa del Poblenou, va esdevenir el principal escenari de les lluites en què es debatia un futur urbà amb canvis i continuïtats. En una etapa dominada pel neoliberalisme i coincidint amb la bombolla immobiliària, la reconversió del s.l industrial a través del Pla 22@ va començar a devorar el paisatge de fàbriques que tenien un segle i mig dhist.ria, alhora que els governs es van proposar de promoure noves oportunitats productives dacord amb les innovacions afavorides per lonada tecnol.gica del segle XXI. Can Ricart i el patrimoni industrial de Barcelona és una cr.nica del procés que involucrà agents socials, polítics i econ.mics per redefinir el projecte, i convida a reflexionar sobre les contradiccions dels protagonistes, el conflicte social i el model de desenvolupament urbà.
