Carta sobre l'apologética és el títol abreujat d'aquesta obra important de Maurice Blondel. Publicada el 1896, poc després de la tesi doctoral de l'autor, L'action (1893), hi exposa amb gran precisió el métode de la seva filosofia de l'acció. L'impacte d'aquest escrit va ser veritablement gran. D'una banda, fa veure com la seva filosofia de l'acció finalitza en una filosofia de la religió, tot renovant en profunditat l'apologética clássica i inaugurant de fet el que més tard será la teologia fonamental; i d'altra banda, mostra com l'evolució de la modernitat filosófica no tenia per qué conduir necessáriament a l'ateisme, sinó que la fidelitat al métode d'immanéncia porta a la superació del fonamentalisme immanentista. Precisament una de les aplicacions més profundes i brillants de l'original filosofia de l'acció de Blondel és la segona obra que oferim, História i dogma (1904), en la qual l'autor afronta un dels problemes candents de la crisi modernista: en la história del cristianisme, com es realitza el pas dels fets histórics a les doctrines i al dogma Evitant tant l'historicisme com el dogmatisme, Blondel descriu la tradició com l'organisme vivent col·lectiu que opera la mediació entre fets i doctrines. Ambdues obres són de gran actualitat a causa de l'atzucac de l'anomenada postmodernitat i al renovat interés per la manera en qué accedim amb garanties als fets i al missatge de Jesús de Natzaret.
