Albert Aragonés, Jordi Duran i Montserrat Ingla
Durant molts anys els criteris lingüístics dominants en el nostre ámbit cultural s'han basat en la divulgació de les formes més cultes o literáries, en perjudici de l'ús genuí més habitual, i en la imposició d'un únic model de catalá per a totes les activitats. Un concepte mal entés de la unitat de la llengua i, sobretot, l'escassa difusió que ha tingut l'esperit i la lletra de la normativa oficial del catalá, ha provocat que un gran nombre d'escriptors i periodistes de les Terres de l'Ebre no s'hagen atrevit a escriure amb alguns trets de la seua parla que són genuïns i totalment legítims, i així han contribuït inconscientment a una compartimentació de la llengua catalana que respon més aviat a criteris administratius que no pas a criteris estrictament lingüístics. En el cas concret dels mitjans de comunicació escrits de les Terres de l'Ebre ha prevalgut la tendéncia a seguir el mateix model de llengua que la premsa editada a Barcelona, sense tindre en compte els models difosos al País Valenciá i a les Illes Balears, amb els quals els parlars d'aquestes terres també tenen moltes afinitats. CATALA PER A PERIODISTES DE LES TERRES DE L'EBRE pretén donar a conéixer una varietat de la llengua genuïna, flexible i apta per als usos formals, sense apartar-se de la normativa vigent, i intenta resoldre els dubtes concrets dels periodistes d'aquestes terres.
