L'ésser humá, a diferéncia dels primats del seu entorn evolutiu, disposa d'un cervell i una ment amb unes capacitats que van molt més enllá dels estereotips de supervivéncia. Els humans presentem obsessivament activitats de luxe: la cerca de la bellesa, l'interés per l'ética, l'organització d'activitats de lleure, el desplegament d'accions simbóliques... Ramon M. Nogués anomena amb el terme transcendéncia aquesta mena d'activitats no orientades a la supervivéncia. La transcendéncia no és, doncs, solament religiosa, sinó que impregna tota la vida humana i discorre per l'estética, l'ética, la religió, el nacionalisme, la passió amorosa, la paraula i el símbol. A Cervell i transcendéncia, l'autor estudia detalladament -i, sovint, polémicament- qüestions com ara la singularitat humana, l'emergéncia del jo, el brodat del món mental, la trama fina de la transcendéncia, les seves modalitats i configuracions (religions, savieses i espiritualitats)... La transcendéncia és analitzada no com un fenomen del món mental que només s'expressaria descompensadament en el món religiós, sinó com una constant de la ment humana que necessita precisament ser atesa en marcs d'orientació ben conreats a fi de mantenir adequadament l'estabilitat de l'original psiquisme humá.
