El llibre té el seu origen en la localització de set cartes inédites de Carles Riba i una de Clementina Arderiu a l'Arxiu Históric i Literari Grec (ELIA), de la capital grega, adreÇades totes elles a la gran hispanista grega Júlia Iatridi. Sobre la base d'aquesta correspondéncia (i de les cartes de Iatridi a Riba localitzades a l'Arxiu Nacional de Catalunya), l'autor intenta esbrinar les causes i el vertader abast de l'interés de Riba per les lletres neogregues al final de la seva vida, interés que es plasmá en la traducció al catalá de 66 poemes de Kavafis i que constitueix una de les experiéncies literáries més interessants -i alhora menys conegudes- del Riba madur. Les seves agudes opinions entorn de la poesia popular grega, Kavafis, Seferis o Kazantzakis constitueixen, en molts casos, la primera mostra de l'interés creixent que, amb el pas dels anys, ha despertat la literatura grega contemporánia a casa nostra.
