En una Barcelona freda i a estones hostil, troben el cos sense vida i amb signes de violència de l’Alícia Pinós, una noia de dinou anys que, pel que indica l’autòpsia, mor embarassada de tres mesos. La Catalina Benejam, agent del Cos dels Mossos d’Esquadra intenta de manera desesperada, la nit abans de la vista final del judici, acabar de demostrar que l’inculpat és innocent. A partir d’aquesta carrera frenètica contra el rellotge s’esdevenen una sèrie d’episodis que despleguen la història en dos plànols diferents: el de la mort de l’Alícia Pinós i el de les vides dels personatges, que corren de manera paral·lela i s’alimenten mútuament. Tots els fils que es debanen de les diverses troques formen el cabdell amb què es teixeix la història, el cap del qual no es troba fins a arribar al final. A partir d’una estructura de fets entrelligats, es qüestionen conceptes com els de justícia, fidelitat, maternitat o, fins i tot, el de l’art. El paper dels personatges femenins actua de basament per construir el relat, i la història, tot i centrar-se en una mort, parla, sense límits, de la vida.
