Com a testimoni d'un Déu que no és només Pare i Mare, com ja havia revelat Joan Pau I sinó Fill, i per tant Germá, el missatge d'alliberament del papa Francesc travessa el present i dibuixa el futur, per a una renovació veritable de la societat. Amb les seves paraules memorables, el pontífex reivindica una centralitat per a les joves generacions, les assenyala com a protagonistes de la história comuna i les sostreu dels marges en qué han estat relegades massa temps: els grans marginats de la nostra época inquieta són en realitat «de la mateixa pasta» que Déu, les seves millors característiques són les d'Ell, i només construint un pont entre vells i joves es podrá donar vida a la revolució de la tendresa que tots necessitem profundament. En el diáleg valent, íntim i directe amb Thomas Leoncini, Francesc s'adreÇa no només als joves de tot el món, dins i fora de l'Església, sinó també als adults, que tenen un paper educatiu i de guia a la família, a les parróquies i a les diócesis, a l'escola, en el món del treball, en el de l'associacionisme i a les institucions més diverses. Les seves reflexions tracten amb forÇa, saviesa i passió els grans temes d'avui des dels més íntims fins als vinculats principalment a l'esfera social i pública, amb una barreja de records personals, anotacions teológiques i consideracions puntuals i profétiques, sense sostreure's a cap repte de la contemporaneïtat. Aquestes págines tenen el perfum del futur i de l'esperanÇa i, en paraules del pontífex mateix, el sínode sobre els joves del 2018 representa el marc ideal per acollir-les i valorar-les en profunditat. «I el qui seu al tron va afirmar: Jo faig que tot sigui nou. Déu és, doncs, qui sempre renova, perqué Ell és sempre nou: Déu és jove! Vells somiadors i joves profetes són el camí de la salvació de la nostra societat desarrelada i la clau per a la revolució de la tendresa a la qual tots estem cridats». Francisco Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
