Malgrat la submissió a un Estat poc o gens cómplice i malgrat l'abséncia de recursos naturals importants, la história de l'economia catalana del segle XX és una história d'éxit. Molt més que la história política. Francesc Cabana ho exemplifica en deu éxits col·lectius, aconseguits per gent concreta en situacions concretes: els empresaris del cotó, la berguedana' i l'espionatge de Carles Ardit; el cas escandalós de la Hispano Suïssa; la Caixa o el procés de bancarització'; el gas natural i l'obstinació profética de Pere Duran Farell; la llana de Terrassa i Sabadell; la indústria alimentária i els daus de caldo; l'excel·léncia de vins i caves i la rivalitat xampanyera, etcétera.
