Disponibilitat és una paraula una mica envitricollada, d'una sonoritat que s'entrebanca. Si un prova de dir-la en veu alta s'adonará o comprovará que está enganxada, reconstituïda, que abans ha estat trencada; que conté dues parts diferenciables que tanmateix no són gens fácils de diferenciar. Aquesta dualitat queda molt ben representada per la tira fónica de les consonants que la formen. L'oclusiva bilabial sorda o les dentals que se succeeixen li donen un aire dur i paradoxalment desdentegat. Aquest carácter de duresa estática contrasta amb l'oclusiva bilabial sonora i la líquida que, sumades a les vocals tancades, li confegeixen una fluéncia molt afable que quan arriba a l'obertura de la vocal baixa s'acaba tornant un pél rotunda.
