"Durant aquest deu anys, no he pogut escriure sobre literatura tant com m'hauria agradat; d'altres ocupacions [...] m'han acotat molt l'espai. Malgrat aixó, he continuat aprenent alguns dels inédits i inesperats viaranys que agafa molts cops l'escriptura. I si fa deu anys parlava del rau-rau que suposa haver de deixar definitivament un article -una ressenya-, mentre escrivia les págines que ara presento, també he aprés que res mai no queda definitivament clausurat, que sempre pots tornar-hi, mirar d'arrodonir-ho, afegir-hi, retallar-hi, modificar-ho, intentar polir-ne alguna punxa. I si bé és ben veritat que la sensació de moderada insatisfacció és inherent al fet d'escriure, també és cert que escriure, que la página (o la pantalla) en blanc, és un dels plaers més satisfactoris que hi ha, una de les joies més enlluernadores que existeixen." Deu anys després de l'aparició de Dona finestrera, Eulália Lledó torna per celebrar les escriptures femenines que més l'han commoguda. Eulália Lledó aplega i reescriu alguns dels seus articles, conferéncies, ponéncies i ressenyes sobre algunes de les figures femenines més destacades del món literari internacional i catalá; Maria-Mercé MarÇal, M. Antónia Salvá, Jane Austen, Colette, Charlotte Perkins Gilman, i un llarg i lluminós etcétera.
