El prestigiós divulgador históric Enric Calpena ens explica l'episodi més devastador de la Barcelona del segle X, la rátzia d'Almansur: el dia que la ciutat va estar a punt de desaparéixer per sempre. Una de les llegendes més fascinants de la nostra história. «L'any del Senyor 985, trigésim primer del regnat de Lotari, rei dels francs, els exércits sarraïns van avanÇar i van arribar fins a Barcelona. Devastant tota la terra, van prendre la ciutat, la van despoblar i incendiar. Tot el que s'havia guardat en el seu interior es va cremar, i el que va escapar al desastre s'ho van emportar els assaltants.» Tot aixó va passar el dia que Barcelona va morir... Ipso die quando Barchinona interiit... El visir Almansur avanÇa amb quaranta mil homes, decidit a saquejar la ciutat de Barcelona, la capital del comtat més poderós del sud dels Pirineus. L'experimentat comte Borrell, el jove vescomte Udalard, la seva esposa Riquilda, la sávia vescomtessa vídua Geriberga, l'intel·ligent ardiaca Arnulf i el criat Gondemarus, entre molts altres, es disposen a defensar la ciutat. Peró potser la desgrácia que s'apropa a les muralles és només una prova que l'Anticrist está a punt de desencadenar tota la seva fúria sobre els habitants de Barcelona, com ja ho ha fet a Roma i en altres regnes de la cristiandat.
