La història de la civilització britànica és tan petita com el vell regne de Wessex i tan gran com limperi transoceànic a través del qual la Royal Navy governava els mars. És la història dun idioma que va fer-se universal a través de les conquestes, però també amb els versos de Shakespeare. És el relat dun poble tenaç, gelós de la seva sobirania, com tots els pobles illencs; un poble que va estar a punt de sucumbir davant dinvasors poderosos, es va incorporar tard a la lliga de les grans potències i finalment va conquerir mig món gràcies al seu esperit aventurer i mercantil, i a la dosi de crueltat indispensable per a qualsevol aventura imperialista. La Gran Bretanya actual ja no té el pes geopolític de fa un segle, però la petjada de la seva civilització es percep en múltiples expressions com lart, lentreteniment, la música pop i linevitable segell britànic de les seves antigues colònies, que, com els Estats Units, líndia o Austràlia, avui són potències consolidades o emergents. De fet, ja no és la Gran Bretanya qui sha ensenyorit del món, sinó el món qui ha fet de la Gran Bretanya una societat multicultural on els tòpics de sempre el te, la flegma, la ironia conviuen amb un mosaic humà que és la resposta inevitable al vell colonialisme.
