L'autor narra uns records que l'han marcat durant la seva infáncia i adolescéncia de fill d'exiliat republicá a FranÇa, a Tolosa de Llenguadoc primer i després a París. En ocasió de la desaparició del seu pare, Nónit Puig i Vila, rabassaire i republicá, fa un elogi vibrant d'un home que el va marcar; una generació que va patir conflictes mundials i viure uns destins tant inesperats com desesperats. Més enllá dels valors republicans, l'autor no mostra cap nostálgia, i opta per una reflexió crítica i l'acció política. Una reflexió que el portará a ser sovint molt crític i marginal dins la maquinária implacable dels grans partits polítics de l'época. En viure i descobrir Catalunya durant la transició democrática, desmitifica la idealització que havia cultivat durant un llarg exili i en compensació descobreix un país i una gent que l'entusiasma.
