Els records vénen del vent està escrit per plantar cara a la vida. És una reafirmació i una explicació davant dels possibles lectors, i també enfront d una mateixa. El primer vers que apareix al llibre diu molt del que es vol expressar en aquest poemari, «Jo sóc jo», un poc superb si voleu, però després d estar tota una vida demanant perdó per existir, cal reivindicar-se, no us sembla No es tracta de culpabilitzar a ningú, ni de ser massa espavilada, sinó que cadascú puga ser considerat humà amb dubtes, pors, inquietuds, malestars, però també amb alegries, amors, lluites, pensaments, dignitat, etc. Al poemari l autora conta com ha estat la seua vida fins ara: una vida com la de qualsevol, singular i comuna alhora. Amb les seues particularitats ben reflectides, sempre en quedaran d altres sense esmentar, no perquè siguen menys importants, sinó simplement perquè ni tots els fets ni totes les persones no caben al poemari o en el moment d escriure l no s hi ha pensat. Família, amistats i pensament es reflecteixen en els poemes que el vent va enduent-se i portant com a transmissor i símbol de la vida del lector i de la poeta.
