"Els ulls del germá etern", llibre curiosíssim dins l'obra de Stefan Zweig, está escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la história de Virata, home just i virtuós, el jutge més célebre del regne, que després de viure voluntáriament en própia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germá etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anónim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la história que continua adelerada prescindint de l'home més just de tots els temps.
