Els fets relatats per Plató en el Fedó s'esdevingueren el dia de l'execució de la senténcia a mort de Sócrates, condemnat per un tribunal atenés. Reclós a la cel·la de la presó d'Atenes dóna la darrera lliÇó magistral als seus desolats deixebles, que l'acompanyaran fins al moment fatal. Plató posa en boca de Sócrates les seves teories sobre la immortalitat de l'ánima i les defensa amb argumentacions sólides, raonades mitjanÇant el métode dialéctic del seu mestre. S'hi pot percebre la gran influéncia que exerciren sobre ell les docrines órficopitagóriques, amb les quals entrá en contacte durant els viatges a les colónies gregues del sud d'Itália.La traducció i les notes al text han estat realitzades per Josep Vives i Solé, autor de Génesis y evolución de la ética platónica (Madrid, Gredos 1979), i curador de l'edició i traducció dels diálegs platónics Timeu i Crítias per a la col·lecció d'escriptors grecs de la Fundació Bernat Metge.L'estudi preliminar i les propostes de treball han estat a cura de Joan Pagés Cebrian, professor de grec de batxillerat i professor associat de Filologia Grega a la Universitat Autónoma de Barcelona, en qué és membre del grup de recerca consolidat en Filologia Grega. Com a estudiós ha publicat alguns articles en revistes especialitzades i, com a traductor, ha publicat Lisístrata, d'Aristófanes, i Lletres d'amor, d'Aristénet
