Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metál·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a históries en qué l'element metafóric o surrealista ha desplaÇat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apólegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pánics. Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. Guadalajara no és cap excepció. JULIA GUILLAMON, La Vanguardia. El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica históries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegáncia i una capacitat d evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta. MANEL OLLE, Avui.
