El pare Joan Postius i Sala C.M.F. (Berga 1876 - Solsona 1952) era un berguedà de soca-rel. L'any 1900 va ser ordenat sacerdot. Després faria estudis a Roma. El 1905 es va traslladar a Madrid, on va fundar la revista Ilustración del Clero i va ser director de El Iris de Paz, fou director espiritual del seminari Alcalá-Madrid. L'any 1936 es empresonat a Madrid (pel sol fet de ser sacerdot claretià) posteriorment es va refugiar a la seu del Deganat del Cuerpo Diplomático de Madrid, l'any 1938 es va poder escapar i va anar a Roma. Afectat per una greu malaltia l'any 1948 per recuperar-se, es va establir, al seminari claretià de Solsona on va morir. Al sermó de la Gala de del santuari de Queralt de l'any 1915 el pare Postius va llançar la idea de fer la Coronació Canònica de la Mare de Déu. Només en un any tot Berga es va mobilitzar per fer, sense cap mena de dubte, la festa més popular, important i sentida de la ciutat mai feta a Berga.
