El mateix dia que Macià proclama la República Catalana, l'Andreu Burjacas, un exaltat jove de disset anys, espera a la plaça del poble que l'alcalde i els regidors surtin al balcó per anunciar que el somni republicà s'ha estès arreu del país. A partir d'aquest moment, al llarg de catorze anys, acompanyarem l'Andreu per les trinxeres de la Guerra Civil espanyola, l'exili dels vençuts, el camp de concentració d'Argelers i la lluita armada al costat de la Resistència francesa, sempre amb l'amenaça de ser detingut pels agents de la Gestapo i repatriat a l'Espanya de Franco. Per fi, decideix saltar els Pirineus per pròpia voluntat i participar en l'intent d'invasió amb el maquis a través de la Vall d'Aran.
Tota aquesta peripècia comporta l'allunyament forçós de família, amics i, sobretot, de la seva estimada Elisa, amb la qual mantindrà una assídua i tendra correspondència al llarg dels anys sense perdre l'esperança d'un retrobament.
Familiars, amics i enemics, creen una xarxa d'històries secundàries carregades d'humanitat que convergeixen amb la història principal i l'enriqueixen.
