Les infraestructures han constituït des de sempre un dels elements que més han posat de manifest l'actuació discriminatória de l'Estat espanyol amb relació a Catalunya. Quan des del nostre país s'ha disposat d'autogovern, les obres públiques han estat sempre prioritáries, com va ser el cas de la Mancomunitat, amb els seus plans de carreteres i de telefonia, o de la Generalitat de les últimes décades, amb la demanda de connectivitat ferroviária amb Europa i la introducció del concepte de l'alta velocitat a la península. El catalanisme polític modern atorga un rol decisiu a les infraestructures en el creixement económic i en el benestar social; per tant, aixó permet parlar-ne en termes d'estructures d'estat. En ple debat sobre el futur polític de Catalunya, cal analitzar els avantatges de tenir un estat propi per disposar de totes les infraestructures que ara se'ns neguen. Els autors del llibre passen revista a les polítiques sectorials de carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports, aigua, energia i noves tecnologies, tot desgranant les oportunitats que s'albiren per al nostre país.
