A tombants dels segles xv i xvi, el catalá (juntament amb el llatí) era la llengua hegemónica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i Valéncia. Peró, prácticament d'un dia per l'altra, el catalá va desaparéixer de la producció editorial i va ésser substituït pel castellá. Qué va succeir Quin va ser el paper de la censura en aquest canvi Es va obligar a traduir la literatura catalana Jordi Bilbeny investiga cas per cas aquest fascinant procés históric.
