Catalunya i els catalans s'identifiquen molt íntimament amb l'art románic com a element constitutiu de la nació. Peró l'art románic que agrada avui, amb parets d'obra vista, sense colors, un art d'esglésies despullades, nues, no és el que veia la gent de l'edat mitjana, acostumada a un románic excessiu d'imatges que no eren només religioses, i d'arquitectures civils i quotidianes. Aquest assaig repassa la visió que tenim del passat medieval, denuncia les teories nacionalistes sobre el románic catalá sorgides de la RenaixenÇa i elaborades durant el primer terÇ del segle XX, i posa en dubte moltes creences amplament difoses sobre aquest estil: ¿La basílica de Ripoll és una església veritablement románica ¿La Moreneta ja era negra en época románica ¿Podem fiar-nos de la imatge de les pintures de Taüll com a retrat de Crist ¿El románic catalá és més important que no pas el gótic
