Els governadors civils, figura política creada a la Constitució de 1812, varen marcar l'evolució de l'Estat espanyol cap a una estructura centralitzada i militaritzada, de carácter excloent i poc integrador. L'ordre públic esdevingué una problemática decisiva del cárrec, sobretot a Barcelona -la província més conflictiva d'Espanya-, que sovint determiná la inestabilitat del govern central. El governador civil era un cárrec escassament professionalitzat, abocat a defensar els interessos del partit i a contactar amb les elits provincials, i es va trobar sovint subordinat al capitá general, veritable poder fáctic de l'Estat a Catalunya. El franquisme reforÇá la institució, i en radicalitzá el seu contingut centralitzador i repressiu.
