El 18 de juliol de 1936, Mallorca es va convertir en una ratera per als dissidents alemanys que s'hi havien pogut refugiar de la barbàrie nazi. Alguns, entre els quals Karl Otten i la seva companya Ellen Kroner, varen triar Londres com a segona estació del seu llarg exili. És allà, al poc d'arribar-hi, que Otten escrigué L'ombra de Torquemada, ambientada a Cala Rajada, llavors un humil poblet de pescadors a l'extrem oriental de l'illa, on la parella havia viscut els darrers tres anys. L'acció de la novel·la es concentra en els dies immediatament anteriors a la rebel·lió militar i en les setmanes posteriors, i finalitza en els darrers dies d'agost, quan encara era possible el triomf de les tropes republicanes que havien desembarcat un poc més al sud, intentant reconquistar l'illa per a la República. L'ombra de Torquemada presenta un protagonista col·lectiu, un petit grup de militants republicans de Cala Rajada i Capdepera, enfrontats a la Falange local com a braç repressor dels militars colpistes, amb el rerefons de la rivalitat entre l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Aquesta obra irrepetible aconsegueix amalgamar la poètica del fulletó i la de la novel·la proletària, l'anàlisi política i la reflexió psicoanalítica, el que és històric i el que és mític, per a aportar un testimoni singularment creïble del que va ser la repressió i la resistència en la part forana mallorquina. Era doncs un deure de memòria que es publicàs en català una obra que la història literària no tan sols valora com una de les majors de l'expressionisme, sinó com la més autèntica i empàtica de tota la narrativa en llengua alemanya sobre la Guerra Civil. Pere Joan i Tous
