"Haces peste a catalán. A ver si te duchas guarro!", insultava un guárdia civil, segons un dels sumaris de denúncies de tortura, a un dels prop de seixanta detinguts de l'estiu del 1992. L'Operació Garzón. Un balanÇ de Barcelona '92 és un reportatge sobre les multitudináries detencions esdevingudes l'any de la glória olímpica, un balanÇ sobre la violació dels drets humans en els Jocs de Barcelona '92. Durant una década i fins 1992, els Jocs Olímpics van ser el pro¬jecte polític socialista per a Barcelona; es votava per les olimpíades. La dissidéncia a aquell projecte va ser silenciada i criminalitzada, de primer des dels mitjans de comunicació i després des dels calabossos de la Guárdia Civil. En aquell context, els independentistes catalans van ser acusats de terroristes sobre la base de declaracions autoinculpa¬tóries fetes sota tortures. La crítica a les olimpíades no només posava en dubte que els Jocs fossin una solució al déficit d'inversió de l'Estat a Barcelona, sinó que també demanava una representació esportiva nacional als Jocs (Comité Olímpic de Catalunya) i una imatge catalana del país. Crítiques i demandes que l'Estat espanyol va voler silenciar per tots els mitjans, incloent-hi el policial. Dotze anys després de l'Operació Garzón, el novembre del 2004, el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg va condemnar el Regne d'Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels independentistes catalans detinguts l'estiu del 1992. Una senténcia que va deixar en evidéncia tota l'operació engegada pel jutge Baltasar Garzón. Un reportatge periodístic esfereïdor de la ilòlusió olímpica.
