TERCERA EDICIO La gran obra del pare de la novel·lística catalana moderna Els límits entre la raó i els sentiments La bogeriaés una novel·la-estudi psicológic d una malaltia (la deméncia) i les conseqüéncies socials d aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el del narrador, que a la vegada és també un personatge (actitud humanitária); el d un amic del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d un metge (actitud científica i positivista). La novel·la té dues característiques essencials: l objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l heréncia (pare dement i suïcida, mare mística i histérica, una germana malformada i epiléptica i una altra de nimfómana). Curadora: Maria Dasca Narcís Oller Es considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Nascut a Valls el 1846, exerceix d advocat i procurador dels tribunals a Barcelona, on mor el 1930. En la seva creació Narcís Oller s inclina, d entrada, per la prosa realista, peró el seu talent el durá a conrear també la narrativa naturalista, amb la incorporació d elements romántics i modernistes, i finalment explorará el potencial psicológic dels personatges. La brillant novel·lística de Narcís Oller ocupa un lloc destacat no només en la literatura del nostre país sinó també a Europa grácies a obres com La papallona (1882) -precedida per una carta-próleg d Emile Zola-, L escanyapobres (1884), La febre d or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), culminació del seu art.
