El singular i atractiu personatge que va ser Ramon Llull, perd importància quan es contempla la gegantina obra sorgida de la seva ploma. Al prop dÆun quart de milenar dÆobres seves conservades, hi sovintegen referències a la vida quotidiana de lÆèpoca. En les descripcions que hi fa sobre la societat del seu temps apareixen comptades, per. ben valuoses i representatives referències sobre cuina, gastronomia i alimentació. Aquestes informacions permeten aventurar algunes suposicions sobre lÆentorn social i personal en què es va moure. Els plats que esmenta han de ser necessàriament menjars amb els quals és raonable creure que devia estar ben familiaritzat. Fora dÆalgunes al·lusions circumstancials a la cuina de les gents modestes, pertanyen principalment al que podem considerar que va ser la taula senyorial medieval. No debades havia estat un dels majordoms de la Casa del Rei de Mallorca, enlairats servidors que vetlaven la idoneïtat dels aliments destinats a la taula reial, organitzant i decidint els dinars i banquets servits a la cort mallorquina. Les notícies de la taula coneguda per Llull es poden completar amb la reproducció de receptes que figuren en els manuscrits de lÆèpoca. La seva elaboració és exposada per un equip de cuiners de lÆEscola dÆHoteleria de les Illes Balears. El resultat final, es pot veure en la fotografia que acompanya cada recepta. És una proposta que voldríem que fos agradosa per a tots aquells qui vulguin conèixer materialment com va poder ser la cuina que va tastar Ramon Llull.
