A la plaÇa Major sempre hi ha vida, peró no transcorre tan sols pels jardins, pels bancs encarats al sol de la tardor i per sota els porxos que l'envolten. Les cases d'aquesta plaÇa tenen finestres que, a mesura que el dia neix, s'obren a poc a poc per deixar entrar aquell xic de llum que envaeix els racons més inhóspits de l'estanÇa i descobreix tot el que s'hi amaga. Es el moment en qué hom guaita per la finestra i observa la vida des del seu punt de vista, com han fet els autors del present recull. Efectivament, La finestra aplega les impressions de seixanta-vuit escriptors i vint-i-dos dibuixants que un bon dia van reflectir en un paper, ja sigui mitjanÇant l'escriptura o les arts plástiques, tot el que els suggeria el que veien a l'altra banda de l'obertura: un bocí de vida passat pel sedás de la reflexió. Peró, a banda del sentit real, «la finestra també té un sentit simbólic», ens diu en el próleg de luxe el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley. I els autors de les narracions i de les il·lustracions ens ho permeten copsar a través de les seves paraules.
