El llop fins a la darreria del segle XIX es passejava arreu de Catalunya i fou el darrer competidor de l'home amb el qual es podia enfrontar i véncer-lo. La seva omnipreséncia i la mala fama que ha tingut i encara té n'han fet un mite de la por. Van ésser sobretot els atacs contra els ramats alló que va promoure una campanya per perseguir-lo i caÇar-lo. S'inventaren tota mena de paranys i es feren grans batudes. No obstant aixó, trobem la figura del "llobater" que els amansia i dominava. S'han exagerat molt els atacs contra persones amb víctima mortal. El llop seguia l'home, sobretot quan rondava la gana, peró durant un segle llarg s'han comptabilitzat unes cent persones devorades pel llop. I s'ha de subratllar que la guerra contra la fera es dugué fins a l'extermini i finalment amb el verí més eficaÇ. Vuit-cents topónims de l'apéndix certifiquen aquesta omnipreséncia llopera.
