Imagina't l'Aram, que a dins hi té tot un món d'ombres i abismes i precipicis. Imagina't la Lena, que fa veure que és forta, com totes les persones del món. Imagina't el pare, que mai no hi és. Imagina't la mare, que fa temps que ja no és la mare. Imagina't una carretera de bosc recta i plena de boira. Imagina't els arbres dels vorals, alts i amb arrels grosses com tentacles. Imagina't la llum del món, que entra molt a poc a poc pels vidres i es refugia en un pis de Sants. Imagina't un balcó, com una boca oberta a la ciutat. Imagina't la vida quan s'encalla i se'ns fa fang a sota els peus. Imagina't la mort, que és líquida com l'aigua i ens navega lentament les esquerdes de la culpa i de la por.
