Quan Krzysztof Charamsa va sortir de l'armari, l'octubre de 2015, va assentar la pedra angular de la seva vida. En el zenit d'una carrera del máxim nivell com a teóleg a la cúria vaticana, va decidir amb aquell gest denunciar al món la hipocresia de l'Església católica, una institució que, ds de fa segles, promou la repressió sexual com un instrument per a imposar el seu poder. Ho fa escampant infelicitat en les persones, condicionant-les -mitjanÇant el precepte, la doctrina i la confessió- a no viure amb serenitat l'expressió afectiva i sexual, una dimensió fonamental de l'existéncia. Segons Charamsa, el clero católic, homófob fins al moll de l'os, está format en bona mesura per homosexuals. Aquests homes, de vegades reprimits, d'altres atrapats en la clandestinitat, peró sempre obligats al celibat, esdevenen adob d'una terra on pot germinar finalment la vergonyosa llavor de la pedofília i d'altres abusos. A La primera pedra, un llibre a mig camí de l'assaig i el testimoni, Charamsa vol sacsejar consciéncies i posar les bases per a una renovació de l'Església católica, en la qual encara vol creure. Una Església que, per a poder continuar existint com a guia espiritual -tal com Charamsa va escriure el dia de la seva sortida de l'armari en una carta al papa Francesc- ha de comenÇar a respectar l'orientació sexual de totes les persones. L'Església católica del futur.
