"La quinta essència de la pols m'ha suggerit alguna d'aquelles
imatges amb les quals intenten d'explicar-nos la física de les
partícules: elements oscil·lants, carregats de forces que es
contraposen, que s'equilibren, que es construeixen i es desfan,
eteris, en una mena de ball infinit, misteriós, potser fins i
tot indiferent a res que no sigui l'obediència a aquestes lleis
magnífiques i, al capdavall, inútils. L'autora, reblada de consells
grans figures literàries sota l'advocació de les quals posa el
recull, tot aprofitant per fernos una picada d'ullet i mostrar, al
punt sorneguer" (del pròleg de Francesc Parcerisas).
