Una nit de tempesta, un home rellegeix Pinotxo davant de la llar de foc. L'electricitat se n'ha anat i, de sobte, el protagonista sent la presència del fill que no va tenir mai. Se li apareix adult, per. el reconeix i li parla com si fos real. I, així, desfilen a poc a poc els records de la seva vida: Nàpols, la infantesa, les relacions sentimentals, la paternitat, la passió pels llibres? En un punt, aquell fill perdut, aquell interlocutor impossible, pren la paraula, com una mena de mirall, en el límit entre el deliri i la conversa.
