Un dels punts de referència patrimonial de Catalunya és, no hi ha cap dubte, l'art romànic. Les circumstàncies històriques han fet, però, que molt pocs dels edificis d'aquell període hagin conservat llur decoració. De fet, va caldre arribar fins al segle XIX perquè aquesta fos considerada i, doncs, recuperada. El procés no fou automàtic i s'ha perllongat fins als nostres dies, però no hi ha cap dubte que és fill d'aquell segle XIX i en conseqüència conservem el què i el com aquell segle va voler. Per sort o per desgràcia aquells orígens impregnen encara decisions actuals. Un cas paradigmàtic és el de la pintura mural, en part perduda i en part conservada, parcialment in situ i parcialment en museus o col·leccions privades. Una mena de collage invers que en complica notablement l'estudi, però sobretot el gaudi..Ars Picta estudia aquest patrimoni per comprendre'l i explicar-lo, l'única manera de poder-ne gaudir i fer que la gent en frueixi.
