En companyia un se sent menys sol La Luna mai no s'havia sentit tan sola com a la casa nova, entre tantes caixes de mudanÇa. De cop, sent un cruixit dins d'una de les caixes. Amb molta cura, treu de la caixa el bol de vidre de les llaminadures. Dins hi troba una cosa de tacte molt suau i agradable. «Em dic Karlo. Karlo Panda Vermell», la saluda el petit animal amb una cua rinxolada i molt graciosa. La Luna de seguida ho té molt clar: en Karlo será el seu nou amic. Peró abans haurá de guanyar-se el seu cor.
