Ha estat el segle XX un «segle d'or» per a la cultura catalana Joan Triadú ho defensa en aquestes memóries. Tot i l'intent franquista de genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país, en aquest període els catalans han pres consciéncia de la dimensió nacional de la seva cultura. Des de fronts diversos, com la militáncia política, la pedagogia activa o la crítica literária, ell mateix hi ha participat de manera decisiva.En aquestes memóries Triadú evoca, amb una franquesa i una emotivitat insólites, un context familiar advers, una intensa relació amorosa i una activitat política i cultural que no ha abandonat mai. Hi podem descobrir un intel·lectual consagrat a les lletres i un home d'acció, apassionat i tímid, compromés i rigorós. El seu relat autobiográfic, llargament esperat, contribueix, sens dubte, a construir la história de la cultura catalana contemporánia.
