El memorialisme va ser el génere autobiográfic a través del qual, després de la Guerra Civil, alguns dels escriptors i prohoms del c atalanisme van saber relatar l'evolució i la seva participació en el moviment. Les magnífiques memóries d'Amadeu Hurtado, Josep Maria de Sagarra, Gaziel o Eugeni Xammar, a banda de la seva válua literária, van saber mostrar com el catalanisme va fecundar la societat i la vida intel·lectual catalana del primer terÇ de les quatre primeres décades del segle passat. Les Memóries polítiques de Claudi Ametlla formen part d'aquest cánon tan selecte. A través de la interpretació d'alguns episodis histórics capitals -des de Solidaritat Catalana fins a l'Assemblea de Parlamentaris passant per la consolidació de la Mancomunitat- el lector coneixerá no només aquests moments estel·lars sinó que a més descobrirá un prosista de primera fila i un analista polític finíssim
