La poesia de Pietro Civitareale (L'Aquila, 1934) cerca un coneixement seré. Ve d'una certa enyoranÇa. En el seu viatge poétic esquiva els turons punxeguts de la desesperació. Fa seu aquell pensa¡ment del poeta grec arcaic Arquíloc que recomanava alegrar-se o entristir-se sense excessos. El que tenim davant, el que esperam, els rius de la desmemória, el conviden, et conviden a convertir les abséncies en preséncies.
