L actualitat dels grans autors com Montaigne és permanent i múltiple. Peró Stefan Zweig, amenaÇat pel drama de la guerra i una íntima i trágica desesperanÇa, fixa l atenció en un element fonamental per a l autor d Els assaigs: l esforÇ per mantenir fora de perill la própia independéncia en una societat cada dia més brutal i gregária. El text de Zweig sobre Montaigne no és un estudi fred destinat a especialistes, sinó una obra emocionada i vibrant dirigida al públic habitual de l autor vienés. Es tracta d una obra que Zweig ni tan sols va concloure, ja que abans va llevar-se la vida. Tanmateix, i atesa la forÇa que impregna aquest llibre, ¿podem interpretar que l esperanÇa de Montaigne en algun moment també es va fer patent en Zweig, i que el gran escriptor vienés va concebre, a pesar de tot, una nova aurora per a Europa
