Feminisme, memória i testimoni es combinen, amb pes i forma variable, en l'obra assagística i periodística de Montserrat Roig. El feminisme, ideologia que travessa prácticament tots els seus escrits, hi és sotmés a una lúcida análisi no exempta de crítica; la memória hi figura com un tresor que cal recuperar i reivindicar i adquireix sovint la forma de génere literari; el testimoni hi és la perspectiva escollida per a deixar constáncia de negres episodis de la História, que sovint ha negligit les veus de les víctimes. Així, el llibre parteix del context en qué Roig combina l'activitat literária amb la defensa dels drets de les dones i de la cultura catalana; enllaÇa amb entrevistes a persones del seu entorn familiar, social, académic i editorial, que des del present reflexionen sobre la seva vigéncia; i se centra en una série d'obres representatives de la seva literatura de no ficció, que equival en importáncia a l'obra literária, i en opinió d'alguns, la supera. Es tracta de ¿Tiempo de mujer , Mujeres en busca de un nuevo humanismo (reeditada com El feminismo), Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert (1990-1991), L'agulla daurada i Els catalans als camps nazis, per primera vegada analitzades en conjunt, que donen una idea de la sólida formació intel·lectual i de la qualitat dels assaigs i reportatges de Montserrat Roig.
