Quim Español ens sorprén altre cop. A la veu convincent dels llibres anteriors, hi afegeix ara una inventiva poética fecunda que li permet tractar de manera persuasiva l'arquetip arriscat del pas del temps i el seu seguici d'estralls -l'assumpte central del poemari, si bé no l'únic. L'autor enraona amb una veracitat que no deixa indiferent. Els poemes narratius de la segona part, en prosa musical, tenen registres diversos peró qualitats semblants; són intensos, sovint torbadors, estranyament bells: «parla memorable» que identifica l'alta poesia.
