Llegir un poema de Márius Sampere és com mirar un dels quadres abstractes de Mark Rothko, va dir un crític. Es patiru un xoc de sensacions. Es ser transportat a l'esséncia de l'home, al reconeixament dels seus límits i a la seva projecció infinita. Així de paradoxal és Márius Sampere, un poeta per qui l'home és la conjugació de moltes recerques i de molts perqués. Les seves últimes creacions estan entre les millors obres poétiques dels últims temps.
